Dotze coses que fer abans de morir.

La veritat que no és un exercici original però es divertit. Podem veure en els blogs de tots vosaltres allò que penseu que és important fer per a que una vida siga digna der ser viscuda (o més que digna siga abellidora). Jo he intentat fer el mateix exercici però la situació vital és prou diferent. L'únic que se m'ha ocorregut és ficar un poema que intente explicar perquè no em surten les dotze coses que fer abans de desaparéixer. Aquest és al poema escrit per Jaime Gil de Biedma:

NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.


P.D.: L'exercici m'el va suggerir una película que estan fent ara al cine Ahora o nunca protagonitzada per Morgan Freeman i Jack Nicholson però ja ho vaig veure en una película d'Isabel Coixet titol·lada Mi vida sin mí.

Temps.

Les reflexions sobre temes importants no sempre es poden fer amb paraules. Si tinguera que oferir la meva visió del temps (i, obviament, del fluir temporal) no podria ferlo amb paruales necessitaria un altre llenguatge i aquest seria el musical, més en concret aquesta cançò del grup Kroke on reflexa perfectament la successió de moments que constitueixen la vida. Gaudiu-la.


powered by ODEO

Plató

És més intel·ligent una màquina que una persona?

La pregunta que vos feia la setmana passada requeria una definició del concepte intel·ligència i sobretot una definició actualitzada. Les diverses explicacions que heu fet parlen de la intel·ligència com a capacitat de resoldre problemes, però aquestos problemes s'han d'entendre des de una perspectiva ampla. Així entra en joc el que es coneix com a teoria de les intel·ligències multiples de Howard Gardner. Aquest psicòleg americà va afirmar que la intel·ligència es manifesta en diversos camps, entre ells el camp de la afectivitat i les emocions, i si aceptem aquesta teoria fa difícil dir que una màquina puga ser més intel·ligent perquè hi han intel·ligències que no pot abastar (¿de moment?). Però si la intel·ligència simplement és la capacitat de resoldre problemes, sembla que en molts camps les màquines ens superen en intel·ligència.

Educar és formar i transformar.

La Cultura Y La Practica De La Mediacion En La Educacion 2 Mariacarmeboque

From: ambitlinguistic, 1 week ago

View Upload your own

Anàlisi del nou paradigma educatiu on "Educar és formar i transformar" més que conformar, en un procés que educactiu, que front a la fabricació proposa l'acció, front a la tècnica la prudència i front a la programació l'oportunitat. L'objectiu últim és desenvolupar cultures de convivència als centres.
Maria Carme Boqué.


SlideShare Link

Pot pensar una màquina?

Vos imagineu que els filòsofs i filòsofes del futur foren màquines? Podriem trobar una màquina pensant com ho fan els replicants de Blade Runner? Tot açò entraria en la categoria del que anomenem intel·ligència artificial. Hi han diverses proves que s'han dissenyat per saber si una màquina pensa. La primera és l'anomenada test de Turing, que ha sigut superada pel temps i l'evolució de la tecnologia i ha sigut substituïda pel que s'anomena Captcha. Aquestes proves ens porten a la necessitat de reformular un concepta tan important com el d'intel·ligència per ubicar-lo en una perspectiva humana. També aquesta proposta te una formulació des del punt de vista filosòfic fet per John Searle i anomenada test de l'habitació xinesa. Hi han bones respostes en els vostres blogs que les podreu veure enllaçades en aquest post. Per cert una feina extra, premi per aquell que busque el que és el test de l'habitació xinesa i em diga qui va ser Jonh Searle.

Per què filosofar?

Al següent text d'Aristòtil veiem els motius que tenen les persones per a filosofar.
“Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio, admirados por los fenómenos sorprendentes más comunes; luego. avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como los cambios de la Luna y los relativos al Sol y a las estrellas, y la generación del Universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos.) De suerte que, si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por utilidad alguna. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida.”
Eixa recerca del coneixement és el que esteu fent vosaltres al vostre blog, per això el meu blog és diu la intel·ligència en construcció perquè fer filosofia no ès més que un acte de desenvolupar la intel·ligència que tots tenim (i retratar-la en els vostres escrits).

Veritat i somni.

A la classe de ciències anem aprofundint cada vegada més en els problemes epistemològics. Avui hem quedat en fer dues redaccions de temes amb molt de pes filosòfic. El primer que vos he demanat es que m'expliqueu que volem dir quan diguem d'alguna cosa que ès veritat. L'altre que vos he demant és que me conteu com podem distingir quan estem desperts de quan estem dormint. La primera redacció correspondria al que han estudiat les teories de la veritat i la segon ens porta al cor de la pensament del filòsof francés René Descartes.

Els temes que tractem són actuals.

Per a que vegeu que allò que parlem a classe no ens interessa sols a nosaltres, potser puguem aportar solucions a certs dilemes que té la societat. Mireu aquesta notícia i la relació amb la redacció que vos he encarregat als alumnes de lletres.
"El Gobierno estudia tratamientos químicos para violadores
Zapatero prepara medidas jurídicas para los delincuentes excarcelados
El ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, planteó ayer la posibilidad de tratar a los violadores mediante un tratamiento "de tipo psiquiátrico, psicológico o químico" para prevenir la reincidencia. Pero Bermejo mostró dudas sobre la eficacia de la castración química. También, el presidente del Gobierno anunció que la reforma del Código Penal que se tramita incorporará medidas jurídicas para los delincuentes sexuales excarcelados.
Ante la polémica suscitada recientemente por las últimas excarcelaciones de violadores sin reinsertar el Gobierno explicó ayer que tratan de incorporar al ordenamiento jurídico medidas para prevenir la reincidencia en estos delitos sexuales. El ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, aludió ayer a medidas como tratamientos terapéuticos obligatorios o libertad vigilada. Y recordó que la reforma del Código Penal que se tramita en el Congreso incluye "medidas posdelictivas", para los delincuentes habituales y para los reincidentes.
Bermejo mencionó el reciente caso del violador del Vall d'Hebron, del que recordó que se le condenó siguiendo el Código Penal del 1973, por tanto no se le pudieron aplicar otras medidas tras la excarcelación. Tampoco con el actual se pueden imponer medidas una vez cumplida la pena.
Otras experiencias
El ministro dijo que un equipo multidisciplinar trabaja para "implantar tratamientos" que sirvan en estos casos siguiendo las experiencias que existen en materia psicológica, psiquiátrica y química. Pero Bermejo reiteró sus dudas acerca de la eficacia de la castración química que ha sido objeto también de un intenso debate en Francia a raíz de un delito cometido por un violador una vez fuera de la cárcel.
"El tema no es fácil, pero no hemos dejado de trabajar", aseguro el titular de Justicia.
También ayer en el Congreso el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ofreció colaboración a todos los grupos políticos para sumar iniciativas que puedan incorporarse al ordenamiento jurídico para prevenir la reincidencia de los violadores. "El Ministerio de Justicia incorporará a nuestra legislación medidas posdelictivas de seguridad que concilien los derechos de quienes hayan cumplido ya su condena (por delitos de abusos sexuales) con la necesidad que exige la sociedad, y es una necesidad bien razonada, de prevenir eficazmente una eventual reincidencia".
Zapatero aseguró compartir con el dirigente de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, "la preocupación" ante casos como el del Vall d'Hebron. "Como todo ciudadano, vemos con inquietud que un delincuente salga de prisión sin que exista expectativa de reeducación".
La gran reforma del Código Penal que prepara el actual ministro de Justicia, siguiendo el trabajo que ya comenzó su antecesor, no ha encontrado aún el consenso en el Congreso.
Ahora se enfrenta a esta otra cuestión espinosa y desconocida en el Código Penal español, la posibilidad de introducir medidas que se apliquen una vez que el delincuente ha cumplido su pena. La libertad vigilada o algún tratamiento terapéutico serían algunas de ellas, de aplicación para violadores, pero también para los delincuentes habituales con peligro de reincidencia, según explicó el ministro de Justicia. Se estudia la creación de un órgano central de seguimiento para estos delincuentes, según dijo Bermejo. Y también sugirió la posibilidad de extender a las víctimas deagresión sexual algunas medidas que recoge la ley contra la violencia de género, como es el teléfono de atención.
Zapatero ofreció a todos los grupos la posibilidad de trabajar juntos sobre este asunto, una petición que hizo el portavoz nacionalista Duran Lleida. Pidió un "amplio consenso" antes de que finalice la legislatura con el fin de "alcanzar una legislación adecuada". El diputado catalán recordó que la próxima reforma ya recoge medidas como la necesidad de que el delincuente cumpla las cuatro quintas partes de la condena antes de beneficiarse de la libertad condicional."

Preguntes sobre la realitat, preguntes sobre ètica.

Els grups tenen dinàmiques diferent malgrat que se'ls expliquen les mateixes coses. Ho estic comprovant este any amb el 1er de Bat. on la classe de ciències (Tecnológic-Ciències de la Salut) es mostra preocupada per problemes diferents a la de lletres (Humanístic-Ciències de la salut). Quan a la classe de ciències tractem algun tema dels textos que llegim o de les dissertacions que esribim sempre acabem plantejant-nos preguntes sobre allò que ens envolta i com saber allò que és real. La classe de lletres, per la seva banda, es troba sempre més disposta a aprofundir en problemes socials, ètics o polítics. Malgrat que açò puga paréixer negatiu per la disparitat de temes de debat, per contra el que fa és enriquir les perspectives i els temes que es poden analitzar al blog d'aula de 1er de Bat. o tractar entre els mateixos alumnes de los dues classes. Seguirem atents a l'evolució dels temes de debat.

El cos i la responsabilitat

Debatint en la classe del dijous del batxillerat de lletres ens han sorgit dos preguntes d'una certat actualitat. La primera té a veure amb la voluntat d'executar penes a delinqüents tractant-los mèdicament per evitar les conductes inapropiades. Aquesta pregunta la hem traduïda com ¿és correcte el tractament biològic de conductes inadequades?. L'altra pregunta ha sorgit al parlar sobre les disfuncions que les drogues creen en la nostra conducta i l'hem formulada com ¿hem de disculpar les persones que actuen de manera incorrecta per culpa de le drogues? Les dos pregunte tenen a veure amb temes que ja hem tractat (determinisme biològic, paper de la ment en la conducta humana) i amb altres que analitzarem (la llibertat). Espere els vostres comentaris.

Realitat i mentires.

Les vostres redaccions sobre el cos i l'ànima m'han fet plantejar-me una sèrie de preguntes moltes de les quals vos les he ficat com a comentaris. Les dissertacions de la classe de ciències m'ha portat a questionarme dos conceptes que usem de forma molt quotidiana però que mai tractem amb la profunditat que requeririen: la realitat i les mentires. Espere que m'ajudeu a aclarir aquestes dos paraules que pronunciem molt a sovint però que no som conscients del que diuen en la seva totalitat. A filosofarr!